dilluns, 23 de juliol de 2018

MEMÒRIES DESAFINADES. Capítol 2

Fa uns mesos vam endegar el projecte Memòries Desafinades al mitjà local - digital - cooperatiu Fet a Sant Feliu (veure primera entrega).
La idea va sorgir de l'experiència del Curs de Rock & Roll que vam fer uns anys enrere i vol constituir-se com una plataforma col·lectiva per escriure les històries del rock a Sant Feliu. Com que el capítol segon l'ha escrit un de nosaltres (el Josep Coca) el pengem al  blog per a gaudi de tota la nostra afició però si aneu al portal del Fet a Sant Feliu podreu gaudir de la tercera entrega que ha escrit un dels nostres: l'Oriol Serna (Els Navegants, The Penguins)

[····]


ELS VIBRANTS 80’S. El “meneo” de Sant Feliu.
Josep Coca
Vaig néixer el 1960, els meus estudis els vaig fer primer a l´Escola Mestral i després a l´Institut Olorda. Com que no era una perla d´estudiant vaig començar a estudiar un curs de delineant a l´escola de Formació Professional a on ara hi ha l´escola Nadal. Durant aquests anys vaig experimentar les primeres protestes al carrer i les primeres carreres. Però també va ser quan vaig conèixer gent amb una gran riquesa musical i això em va captivar. El millor de tot però era quedar junts a casa d’algú que tingues “tocadiscos” i escoltar junts vinils antics o acabats de comprar.  Encara que moltes de les coses que escoltàvem (Pink Floyd, Genesis, Yes) no m´agradaven gaire, tenia ganes de descobrir noves musiques. També escoltàvem Nova Cançó i Rock Laietà, alguns  grups dels quals van actuar al Casino (Pau Riba, Companyia Elèctrica Dharma) doncs per aquells anys hi havia una comissió que es deia Xangla i que gràcies al contacte amb Victor Jou del Zeleste van aconseguir portar músics de l´Ona Laietana. Però a mi no m’acabava d´agradar en extrem cap grup d´aquesta escena musical. Llavors va ser quan un col·lega de la FP em va vendre, de segona mà, però nou, el disc Live de Lou Reed. Brutal. Va ser una verdadera hòstia, quina canya de disc!

I poques setmanes després vaig comprar el primer treball de la Orquesta Mondragon que, casualitat o no, als seus concerts en viu feien una versió teatralitzada del tema Rock´n´Roll de Lou Reed.


Al mateix temps llegia còmics com El Vibora, Metal Hurlant i Totem. També escoltava la ràdio, crec recordar algun programa a Radio Juventud i Radio Barcelona a on, a la nit, es programava música “diferent”.
I a partir d’aquí l’explosió de finals dels 70’s i començaments dels 80’s! De sobte vam conèixer molts grups que ens colpiren molt fort: Stray Cats, Specials, B´52s, The Clash, Joy Division, Siouxsie and the Banshees, Bauhaus, Alaska y los Pegamoides, Radio Futura, Paralisis Permanente, Desechables, Ramones, The Cure, Sex Pistols, Gabinete Caligari, The Cramps i molts més.

En aquells moment l´Albert Majós, el Pep Altayó, la seva novia la Maribel i jo vam anar junts a molts concerts i després, als bars, sempre parlàvem de música. Jo crec que va ser un dia que tornant d´un concert accidentat dels Desechables a Vallirana, el Pep va decidir que l´Albert tocaria la bateria i a mi em va dir que seria el baixista. O sigui ja teníem grup. Seria un grup fosc i primari, podríem definir-lo com gòtic i “novato”, però amb una energia extrema. El seu nom: La Descendencia.


Amb instruments de segona o tercera mà volíem començar a assajar però no teníem local. Va ser gràcies a la persistència del Pep Altayó, que cada dia anava a l´ajuntament a demanar un local pel grup, que un dia vam fer el primer assaig a l´antiga Fàbrica Samaranch. El lloc estava bé però tenia l’inconvenient que era un lloc massa gran i que no hi podíem deixar els instruments. Per sort, al cap d´uns dies ens van oferir una sala a un racó del Consell Comarcal i a més amb veïns: els Bach is Dead amb el senyor David Rodríguez al capdavant.

En aquell moment a Sant Feliu hi havien unes quantes bandes que jo recordi: Ex-Centrics, Dentrometi-2, Bach is Dead i nosaltres, La Descendencia. Molts components d´aquestes bandes ens trobàvem al Cul de Sac i també al bar Descontrol del carrer Joan Maragall. Algunes de les maquetes que van gravar aquests grups es van enregistrar a la bodega del Cul de Sac i a Radio Sant Feliu.


El primer concert de La Descendencia va ser al Txiroi al 1985 i va ser una mica accidentat ja que només començar el Pep va rebre l´impacte del seu micro a la cara. Tot i així es va poder acabar el concert i vam poder culminar el nostre debut davant la “movida” de Sant Feliu.

Poc després, a l´octubre, es van fer les 8 Hores de Mostra Pop-Rock on vam tocar junt a d’altres grups de la comarca com els Detectors (de Molins de Rei), Desperdicis Clínics (de Martorell) o Kamembert (Castelldefels). Va ser un bon festival que es va fer a l´antiga pista de la Unió Coral a on ara hi ha el pàrquing del Casal de la Gent Gran.
Com a curiositat d´aquells anys recordo que es van fer concerts i passis de pel·lícules al bar de la piscina de l´Escorxador. També, al llarg d’uns diumenges de la tardor de 1986, es va fer un “mercadillo” alternatiu al Parc Nadal organitzat pel col·lectiu  La Falca i en el que hi van actuar els grups Ex-Centrics i La Descendencia.


A l´hivern del 1987 La Descendencia van posar fi a la seva existència encara que al cap de deu anys vam fer un “concert-remember” a la sala Nirvana (que ara es el Milenio).

També cal recordar que per aquells temps, la sala Nirvana es van atrevir a fer una programació que no es feia ni aquí ni enlloc de la comarca. Van portar grups com April Fish, Manta Ray, Beef, Parkinson D.C. i va ser el lloc a on van fer el seu primer concert Love Of Lesbian.


I partir d’aquí comença l´historia de La Fiebre del Oro. Amb el Jordi Pagés a la bateria (Ex-Centrics) Josep Coca al baix (La Descendencia) i Pep Altayó (La Descendencia) fem la primera formació de La Fiebre del Oro i, amb la taula de mescles que el Pep Dabant  tenia  al darrera del Cul de Sac, gravem la primera maqueta.

L´estil del grup el podríem catalogar de country-rock, tocs de western i tex-mex i amb la banda sonora de fons  de grups com The Long Ryders , Jason and The Scorchers, The del Fuegos, La Frontera, Dwight Yoakam.....

Aconseguim tocar a dos bars de Barcelona a on s’hi programava grups habitualment (Humedad Relativa i Comuniqué) i el 10 de juny (de 1988) actuem com a teloners del grup La Frontera en la inauguració del Casal De Joves. Una nit inoblidable! Brutal! Ple de gent i aquella nit vam tocar força bé. Al dia següent van actuar Dentrometi-2 , KGLLNS i el grup de Vallirana Desechables.
Al cap d´un temps al Casal van posar terrasseta per anar prendre copes i també s´hi van fer diferents concert d´estiu i celebracions com el Dia de la Música amb gran participació de grups locals. Entre els grups que van tocar i que en aquell moment no eren gaire coneguts hi havia grups com Antonia Font o La Gossa Sorda.


Arrel de l´actuació del dia de la inauguració del Casal,  l´ajuntament ens dona una subvenció per a poder gravar el nostre primer Lp i ho fem! Un primer treball que es va enregistrar amb el segell independent Marilyn a on, després, van gravar també Bach is Dead. El 4 de maig del 1989 es va presentar el primer LP amb el nom de Bajo el Sol a la sala Centro Ciudad de Barcelona. A Sant Feliu la presentació es va fer el 2 de juny. Tot i que s’havia programat al Casal de Joves al final es va fer a la sala Amnesia davant l’amenaça de pluja.

A la mateixa sala Amnesia i al llarg dels concerts de les Festes de Tardor vam ser teloners de grups com Los Rebeldes (1988) i La Unión (1989). De la mateixa manera vam participar en els programes de televisió Photomaton (Canal 33) Plastic (TV2) i En Buena Mañana ( TVE1).

Per la gravació del segon LP comptem amb la incorporació del Pep Cassadó com a guitarra solista i el grup puja el nivell. Fem una gira per a molts llocs de Catalunya i l´estat: Lleida, Mataró, Amposta, Segovia, Pontevedra, Pamplona o Alacant. També anem a Laujar, la ciutat agermanada amb Sant Feliu.


Més canvis al grup, entra com a guitarra solista Carles Slide Nadal que havia tocat a grups com Brigthon 64, Mas Madera , Loquillo y los Intocables i la Harmonica Zumel Blues Band.

Es l´any 1991, hi han eleccions, no recordo quines, i CiU ens contracta per a fer un concert dins un acte de campanya. Uff! Això no va agradar gens a algunes persones però entre nosaltres ho vam parlar hi es va decidir que sí, que actuaríem.

El 2 d´agost del 1991 toquem a la sala Rock Store de Montpeller davant de un miler de persones. Al·lucinant, un gran concert! Va ser fantàstic encara que vam dormir en un hostal super cutre.


Al mateix temps, a Sant Feliu el grup OBK signa contracte amb Blanco y Negro Music i a l´octubre surt el seu primer Lp.

La Fiebre del Oro aconsegueix per fi un bon lloc per assajar. Es una casa al costat del Casal de Joves. Paguem el lloguer el grup amb dues persones més, una d´elles el Pep Dabant, ex membre de bandes com Charanga i Ex-Centrics entre  d´altres.
Aquí cuinem el que serà el tercer Lp de la banda: Camino de San Luis. Aquest serà el treball que potser tingui més difusió i més promoció. En aquesta casa s´hi van fer grans costellades que van acabar amb musica en directe com no podia ser menys. La meva experiència amb La Fiebre del Oro va acabar a finals de 1992.

 
I al cap d´uns anys, al bar Gringos es va donar forma a un nou grup a la ciutat: Old Jalapeños Band. El Pep Altayó em va comentar que buscaven un baixista i em va proposar tocar amb ells i vaig acceptar. En principi era per a la festa del segon aniversari del bar però al final va implicar la realització d’uns quants “bolos”.

L´estil del grup era el tex-mex, música  originaria del sud de Texas, frontera amb Mèxic i també denominada Norteño Music. Es pot dir que el nucli del grup érem els membres originals de La Fiebre del Oro, o sigui el Pep Altayó, el Jordi Pagés i jo. A part estaven el Pep Dabant i el Jaume, el seu germà, que va ser un descobriment com a cantant. I per acabar l´Antonio , un acordionista de Sant Boi i que va venir per un anunci que es va posar a la premsa!

La veritat es que en aquest grup estàvem molt relaxats i ens ho vam passar molt bé, la llàstima va ser que per diferents motius l’experiència es va acabar. Això sí, es va arribar a gravar una maqueta amb set temes que eren versions de cançons populars mexicanes i de grups com Los Lobos, The Blasters i Flaco Jimenez.


Els inicis del nou segle van significar uns anys de desconnexió de la musical local per aquestes qüestions de la família. I també va arribar aquell fatídic diumenge de setembre de l´any 2004, el dia que el Pep Altayó ens va deixar. Va ser un cop molt dur.

Vaig tenir alguna proposta per tocar en alguna banda però estava com bloquejat fins que el dia 22 d´octubre de 2017 ens vam tornar a reunir els antics membres del grup de La Fiebre del Oro i el Ritxi Domingo com a cantant; va ser el dia de la celebració del Casal Demolition Fest. Va ser molt emotiu.


Per acabar voldria comentar que la dècada dels 80’s (especialment al llarg del període 1985-1995) va ser a Sant Feliu un temps de canvi de tendències musicals, tal com va passar a tot arreu, i van aparèixer grups amb noves influencies  i que crec que van ser les llavors de la exquisida escena musical local d´avui en dia. 


Ara tan sols esperar que el nou Casal de Joves tingui l´empenta necessària i que les iniciatives privades com la sala Els Pagesos i el Milenio continuïn amb les seves propostes musicals en directe.

Aneu als concerts, escolteu música en viu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada