PABLO UND DESTRUKTION
“Fire, walk with me!”
Jardins del Palau
Falguera 07/07/2017
De vegades no som conscients de les coses que passen, de per
què passen, com... però, potser, així és millor.
Divendres, l’aposta de la
Mostra de Joves Intèrprets per al dia de Sant Fermí era un Pablo
Und Destruktion etiquetat com a #folk.
Atrets pels comentaris positius que aquest asturià ha suscitat, es va congregar
un nombre suficient d’espectadors que van trigar 0’01 segons a entregar-se,
just el temps que va trigar en començar “Puro
y ligero”
Just el temps que va trigar en desencadenar-se una tempesta
elèctrica escenificada per aquest “reverend” psicodèlic que clama al cel i es
retorça al ritme de tonades que, des de bases folkies asturianes, s’eleven fins
a un cel electrificat a cop de capes sòniques, samplers i una base rítmica
(només bateria) que aplasta al més
pintat.
Poseu-li etiquetes, totes les que vulgueu (psicodelia folk,
post – punk, elèctric western, lo-fi, etc); jugueu a trobar les similituds
(Nick Cave, Ennio Morricone, Angelo Baladamenti, Crazy Horse, etc.), feu
l’exercici d’anar de listillo indie i trobar-li defectes a tot, feu el que
vulgueu però Pablo té la sana qualitat de semblar autèntic (potser ho és!) i es
deixa el fetge en cadascuna de les coses que fa.
La resta és fàcil, un grapat de cançons interpretades com si
fos la darrera cosa que poguessis fer en aquesta fotuda vida i res més. La
formula del “fuerte – flojo” a tota castanya, sincronitzada al mil·límetre, sense compassió, sense miraments. Res més.
Ja us ho deia, de vegades passen coses estranyes, sense
gaire sentit, i un te la sort de que passin davant seu! I tu, on eres?
Salut i rock & roll!
Fotos : Marc Rius ( Fet a Sant Feliu )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada