Flamaradas és l'alter ego del Daniel Magallón, cofundador de Producciones Doradas junt amb Joe Crepúsculo i Daniel Granados (Tarántula).
Les pageses ens declarem fans absolutes de la seva música. Si confieu en el nostre criteri, veniu a passar la tarda de Sant Esteve amb nosaltres i no us penedireu.
Guaiana té l'honor de ser el primer i darrer grup que va tenir immortalitzat el seu nom al "Wall of fame" del Mile abans d'existir. Si si, allà al mig, ben gran, al costat d'il·lustres com Beef, Sidonie o Síbaris. Les negociacions han estat més llargues i dures del que qualsevol persona amb seny pot imaginar, però finalment venen a tocar. Si ara us diem que són 5 colegues de Sanfe que intenten fer algo així com "Reggaeskuere" però de moment, el que fan és aconseguir que el públic no pari de beure birres i ballar, potser espatllem la presentació prèvia, així que ens deixem de parrafades:
"SOM DE LA GRESKA, EL BORRATXO DE LA FESTA! EL QUE NO CALLA, EL QUE SEMPRE BALLA I EL QUENO SAP
DILEMIA és una banda de Cornellà (Barcelona), composta
per quatre individus de molt dubtosa moralitat i amb una desmesurada passió per
la cervesa.
La targeta de presentació de la banda seria sense
equivocar-nos de molt, la següent:
Poesia de carrer, blindada de muralla rockera !!!
Poesia al carrer perquè els temes parlen de la gent
del carrer, la gent real no els números que ens té assignats el poder, un
poder, per cert cada vegada més inhumà i cada vegada més qüestionat per segons
dirien ells "la xusma".
Muralla rockera i electrificada per les potents bases
rítmiques i els punyents murmuris de les guitarres, catalitzen una ràbia continguda
que al fusionar-se amb una veu trencada i punyent esclaten en una autèntica
barbàrie sònica.
Aquest any han publicat el disc “Propiedad Pribada” que entre altres inclou un
tema contra la violència de genere “Gabiela” i una cançó “Paraues de
L´Hospitalet” en homenatge a Pedro Alvares , jove assassinat per un Policia
Nacional ara fa 26 anys .
Si hi ha àlbums concebuts per escoltar-se com un tot, de principi a fi, el Noble Nature dels SÜMA és un d’ells: aquest és un treball ple de bellesa i misteri que amanyaga l’oïda i alimenta l’ànima.
Süma són Laura Clark, Frank Rudow (ex Manta Ray), Laura Räsänen i Pau Julià Vila, autors multinacionals (escocesa, alemany, finlandesa y català).
Gravat sense pressa i a foc lent durant anys, Noble Nature té una naturalesa cíclica que es percep a cada una de las cançons: instruments orgànics dialoguen amb loops i detalls electrònics per a crear un eixam al·lucinant en el qual les veus neden entre detalls de guitarres elèctriques, pianos, percussions i arranjaments de corda.
La situación por la que atraviesa su país la obligaron igual que a muchos nicaragüenses a salir del país, salvaguardar en primera instancia la vida y en segunda su aporte a la lucha por la libertad de su país.
Tres anys desprès de la publicació del primer treball, l'EP "Birdcage" (La Produktiva, 2015) i de diversos concerts, VVLTURES (Joan Vargas a la veu i teclats), Al Chief a la guitarra principal, Fran DM a la guitarra secundària i segones veus, Nielpher al baix i Caveman Pitt a la bateria) es van posar a treballar en el que seria el seu primer llarga durada.
Desprès d'un llarg i complex procés de composició, ja tenien a punt les cançons d'aquest nou treball, titulat "Please, Keep The Spaceman Alive" (Flor y Nata Records), en el qual els son industrials i foscos del primer treball evolucionen cap a un so més espacial i psicodèlic, tot això sense perdre gens d'allò que els caracteritzava i feia especial a "Birdcage": son compactes, tenebrosos i melancòlics.
"Please, Keep The Spaceman Alive" és un disc uniforme però contrastat al seu torn. Prova d'això és que es perdran les essències post-punk que tant han prodigat tant en el seu anterior treball com en directe, i bona prova d'això és el seu primer single, "Hiroshima", una descàrrega de potència punk amb tocs electrònics inspirats en sons lleugerament orientals.
SERCH. és un projecte musical on el grup s´endinsa en sons minimalistes i electrònics i indaguen en la llibertat sonora a través de cançons sense línia divisòria i amb un marcat caràcter d’ànima crooner. Després de publicar el seu disc debut “New” (2015), ara presenten el seu segon treball “Bastard” (2017) .Un disc, definit per la mateixa banda, més complet, ballable, amb sons durs i més proper a tendències actuals del rock, sense perdre l’essència electrònica de la banda. Grans tornades i bones cançons.
L'activitat, que es desenvolupa simultàniament en diferents escenaris, inclou un taller de grafit infantil a càrrec d'artistes de l'entitat Kaligrafics, que es durà a terme el dissabte, d'11 a 13.30 h, al carrer de Constitució amb Sànson.
En la confluència entre Constitució i Sànson, darrera l'edifici dels bombers, hi haurà una quarantena d'artistes que faran una exhibició del seu art a través del grafit. Els participants en la sessió començaran a pintar a partir de les 9 h del matí i treballaran aproximadament fins a les 19 h. Al llarg de la jornada una exhibició de dj's amenitzarà la feina dels artistes amb música hip hop.
Un altre mur i espai que s'omplirà de grafits serà el de la rambla Marquesa de Castellbell, a l'alçada del Palau Juan Carlos Navarro.
i per acabar la jornada a la nit a la sala ELS PAGESOS:
La Estrella de David és el projecte més personal de David Rodríguez, un dels personatges més emblemàtics de la indústria independent espanyola des anys 90, a més de ser el recent responsable de la producció dels discos de La Bien Querida o del LP2 de Los Punsetes.
No podem estar més contentes amb la sortida a la llum del nou disc del santfeliuenc, Consagración, el tercer a la línea successòria d’una carrera meravellosa, sempre marcada per grans temes, capaços de partir el cor en dos, però amb el millor dels somriures.
David va formar part de la primera generació de l’escena indie estatal dels 90 amb bandes de culte com Bach is Dead, Beef i Telefilme.
Amb el seu projecte en solitari, David sofistica les seves produccions i evidencia les seves qualitats com a compositor, lletrista i arranjador.
El divendres 26 d'octubre, Dabeef juga a casa. http://www.elspagesos.com/cat/
Aquest proper divendres 19 d´octubre a les 18 hores s´inaugura el remodelat CASAL DE JOVES
Durant divendres i dissabte hi haura l´obertura del Punt d´Informació , xerrades, vermuth hip hop i diferents concerts de:
Plane, Dirty Bar, Public Mayor..... que tindran lloc a la nova sala PEP ALTAYÓ en memoria del music santfeliuenc.
"LA FIEBRE DEL ORO A ZELESTE"
El Pep Altayó va ser una de les persones que més es van implicar en la demanda d´un Casal de Joves cap alla els anys vuitanta , es pot dir que cada dia parlava amb alguna persona responsable de l´Ajuntament per tal de que el somni es fés realitat.
Joss Santos, líder dels INDIGOS, arrenca la gira acústica en solitari del seu darrer treball "Keep The Fight" (Lumpen Records, 2017), i ho farà a casa nostra.
Un viatge pels temes dels dos discos publicats fins ara i algunes de les seves influències, acompanyat per la seva guitarra i el seu estimat Weissenborn.
La música d'arrels nord-americanes dels Indigos, que passa pel blues, el folk, el rock o el gospel, es redueix a la seva essència. La primera llavor que neix en soledat, abans de passar-la per les mans de la banda, però sense perdre la seva força i personalitat.
Una nit amb un caire molt proper, íntim i personal, que no et deixarà indiferent
Aquests darrers anys, especialment entre els amants de l’escena punk rock a la península ibèrica, Cigüeña s’han convertit en un referent de passió, compromís i veritat. Amb molta carretera i dos àlbums publicats a les seves esquenes (Cigueña al 2012 i Neptuno al 2014), la banda de València torna ara amb aquest nou treball d’estudi, el títol de qual descriu a la perfecció quant gaudirem: Alceu la vista, és el vol de la cigonya...
Això va de cançons directes, sense güarniments ni ascarafalls estilístics de cap mena, va de llançar els prejudicis per la borda amb una bateria, una guitarra i una veu. Autobiogràfic al cent per cent, ens trobem davant el disc més empoderador de la carrera de Cigüeña. En paraules de Lilly -Una amiga em va mostrar una llàmina en la que una teulada es desprenia d’una casa. Aquella nit vaig somiar amb aquella imatge i em vaig llevar amb una idea entre les dents: Haig de volar (...).
La banda local Qutr3s ha tret el seu quart
treball musical. Amb la seva contundència habitual l’han titulat En España
huele a muerto.
Per parlar de tot això i moltes coses més quedem una tarda del
asfixiant agost amb el seu bateria Jordi; entre birres parlem d’aquest treball,
dels seus concerts més propers, de punk, de feina i ..... de la Torre de la
Presó!
Fa uns mesos vam endegar el projecte Memòries Desafinades al mitjà local - digital - cooperatiu Fet a Sant Feliu (veure primera entrega).
La idea va sorgir de l'experiència del Curs de Rock & Roll que vam fer uns anys enrere i vol constituir-se com una plataforma col·lectiva per escriure les històries del rock a Sant Feliu. Com que el capítol segon l'ha escrit un de nosaltres (el Josep Coca) el pengem al blog per a gaudi de tota la nostra afició però si aneu al portal del Fet a Sant Feliu podreu gaudir de la tercera entrega que ha escrit un dels nostres: l'Oriol Serna (Els Navegants, The Penguins)
La revista PLACER és l’òrgan de difusió de
l’associació santfeliuenca La Mordida
Literaria. És un producte periòdic (surt un número cada estació) i
monogràfic (dedicat a un autor o autora). De manera habitual, un de nosaltres, el 50% de J & J Produccions (Jordi Jiménez) publica les seves palles mentals amb
pretensió de considerar-les literatura. En definitiva una farsa (una altra
més).
El darrer número
està dedicat a Ph. K. Dick (l’autor d’entre altres Somien els androides amb ovelles elèctriques?) i la nostra
col·laboració ha estat fer un breu semblant biogràfic de l’autor que s’acompanya
d’un breu conte “ciberpunk”.
Us passem el
text en qüestió, si teniu més interès adreceu-vos a la versió digital de la
revista!
VIII CICLE DE MÚSICS AL JARDINS DEL PALAU FALGUERA, 14 JULIOL (19 h.)
Uhm, està bé. Ja
se que nosaltres diem moltes vegades allò de kill your idols i que presumim d’iconoclastes,
que punxem a tot volum el No more heros dels Stranglers i no se quantes
xorrades més.
Sí, es cert,
però això no està renyit amb el reconeixement que la figura i obra de David
Bowie té sobre les nostres vides. Tampoc cal arribar fins al punt de la devoció
pacata de la icona, no. Nosaltres reclamem el pes de la seves cançons sobre la
nostra experiència vital; la presència constant de la seva música en les
nostres vides, la sensació de que ja forma part, orgànicament, del nostre ADN.
Per això, només
per això, creiem que cal fer aquest concert tribut / homenatge. La idea ens rondava
ja fa molt de temps i l'havíem precuinat amb alguns dels nostres socis
habituals. Al final, i amb la confirmació de les bandes, el suport del Isra (un
altre dels nostres socis habituals) i la inclusió de l'acte dins de la 8ena
Edició del Cicle de Músics als Jardins del Palau, i la creació per part del
Peibas d'aquest peaso de cartell vam
decidir tirar endavant aquesta aventura...
Senyores i
senyors, amb tots vosaltres!
JUST FOR ONE DAY-
Concert Tribut a Bowie!
Amb dues de
les millors bandes del nostre panorama, Síbaris i TREXmania, que interpretaran el grans èxits
del Gran Duc Blanc!
Ens veiem el
dissabte 14 de juliol, a les 19h, als jardins del Palau Falguera.
Jo de vosaltres
no m'ho perdria, esteu avisats.
I per acabar la tarda tocara el grup " El Pèsol Feréstec".
