Josep “Pep” Altayó Tormo va ser un dels músics més actius de l'escena rock de Sant Feliu de Llobregat durant els anys vuitanta i noranta. Guitarrista i cantant, va participar en diferents formacions i va evolucionar des del post-punk dels primers anys fins al rock'n'roll i els sons tex-mex.
La Descendencia
La seva trajectòria musical documentada comença el maig de 1985, quan forma La Descendencia amb Josep Coca, al baix, i Albert Majós, a la bateria. Pep n'era el cantant i guitarrista.
El grup va néixer sota la influència del post-punk i del rock més fosc de l'època, amb grups com Joy Division, Parálisis Permanente, Desechables i The Cure entre les seves referències.
Els primers assajos es van fer en una nau de l'antiga fàbrica Samaranch, cedida per l'Ajuntament, i posteriorment al Consell Comarcal, on compartien espai amb els membres de Bach is Dead. Al cap de pocs mesos s'hi va incorporar Gabi Serralabos, als teclats i guitarra.
El debut de La Descendencia va tenir lloc el 27 de juliol de 1985 a la sala Txiroi de Sant Feliu. Aquell primer concert va ser especialment accidentat: Pep va rebre un cop de micròfon a la cara.
La banda va actuar en diferents escenaris de Sant Feliu, Barcelona i altres poblacions, entre ells la piscina de l'Escorxador, la sala Bronx de Barcelona, Bikini, Reus, Molins de Rei, Sant Joan Despí i la sala Dada de Viladecans. També va participar en les 8 Hores Pop-Rock de Sant Feliu i en altres actes musicals i reivindicatius.
Durant aquella etapa van enregistrar a Ràdio Sant Feliu una maqueta de sis cançons: El día de tu santo, La esencia de la vida, Juguetes de mujer, Métodos, Espléndido resplandor i Nada.
La trajectòria del grup va quedar interrompuda temporalment quan Pep va haver de fer el servei militar. Després de la seva tornada hi va haver canvis en la formació. Finalment, La Descendencia es va dissoldre l'hivern de 1987.
La Fiebre del Oro
La dissolució de La Descendencia no va significar el final de l'activitat musical de Pep. Al contrari, aquell mateix any va néixer el projecte que acabaria tenint una trajectòria molt més llarga: La Fiebre del Oro.
La banda es va formar el novembre de 1987, com a conseqüència de la dissolució de La Descendencia i Ex-Centrics. La primera formació estava integrada per Pep Altayó, veu i guitarra; Josep Coca, baix; i Jordi Pagès, bateria.
El nou grup presentava una barreja d'influències molt més àmplia: rock'n'roll, country i rock de carretera, amb referències com La Frontera, Los Rebeldes, The Long Ryders, The Del Fuegos, Jason and the Scorchers i The Cult, entre d'altres.
A finals de 1988 van enregistrar una primera maqueta amb sis temes que mostraven aquesta varietat, des de les balades fins al rock més accelerat i les aproximacions al country.
Un moment especialment important va arribar el 10 de juny de 1988, quan La Fiebre del Oro va actuar com a telonera de La Frontera en la inauguració del Casal de Joves de Sant Feliu. Arran d'aquella actuació es van produir contactes amb l'Ajuntament que van acabar amb una subvenció per a l'edició del primer LP.
Els discos
El primer àlbum va ser Bajo el sol, editat el 1989 per Discos Marilyn. Va ser el primer d'una sèrie de quatre LPs associats a La Fiebre del Oro.
A finals de 1989 es va incorporar Josep Cassadó com a guitarra solista i, l'agost de 1990, es va enregistrar Las reglas del juego.
Posteriorment, Cassadó va ser substituït per Carles Nadal, procedent de Brighton 64, Loquillo y Los Trogloditas , Lester Family Blues Band i Mas Madera. Amb aquesta formació van enregistrar Camino San Luis, produït per Joan Luis Parra i editat per Practik.
Amb el pas dels anys la formació va anar canviant. Joan Marín, de Dentrometí-2, va substituir Josep Coca. En la gravació en directe de l'últim LP, Pep Altayó era l'únic membre original que continuava al grup. La formació incloïa aleshores Gonzalo Colomera a la bateria, Paco García al baix i Pere Ayala a la guitarra.
Aquest últim treball va ser Puro Rock'n'Roll, produït per Carlos Segarra i amb la participació de músics com Albert Gil, Fernando Lavado i Lluís Gavaldà.
Una banda amb projecció
La Fiebre del Oro va aconseguir sortir del circuit estrictament local i actuar en nombrosos escenaris.
Van tocar en sales com Zeleste, Bikini i KGB, a més d'altres locals i espais de Barcelona i Catalunya. També van actuar a Lleida, Sabadell, Torredembarra, Alacant, València, Madrid, Pamplona, Almeria, Segòvia, Valladolid, Lleó i altres ciutats, així com a Montpeller.
El grup també va tenir presència televisiva, amb diverses aparicions en TV3, TVE-Catalunya i TVE.
Old Jalapeños Band
L'any 1995, Pep va participar en un altre projecte especialment singular de l'escena santfeliuenca: Old Jalapeños Band.
La formació reunia Jaume Dabant (veu), Pep Dabant (guitarra), Pep Altayó (guitarra), Josep Coca (baix), Antonio González (acordió) i Jordi Pagès (bateria).
El grup estava dedicat al tex-mex i la música norteña, amb influències de Flaco Jiménez, Los Lobos, Texas Tornados i The Blazers. Inicialment es va crear per a una única actuació amb motiu del segon aniversari del Gringos Bar, però l'èxit d'aquell concert va fer que continuessin actuant.
Van arribar a tocar al Gringos Bar, a la Festa Major de Cervelló, a Sant Fruitós del Bages i en altres espais. També van deixar enregistrada una maqueta al Sonostudi de Mataró amb set cançons, a la qual posteriorment es va afegir el tema propi Corrido for Flaco Jimenez.
Un músic molt vinculat a Sant Feliu
La trajectòria de Pep Altayó té un valor especial perquè pràcticament sempre va estar vinculada a músics i grups sorgits de Sant Feliu de Llobregat.
Des del post-punk de La Descendencia fins al rock'n'roll de La Fiebre del Oro i el tex-mex d'Old Jalapeños Band, Pep va anar explorant diferents estils sense perdre mai la seva vinculació amb l'escena local.
El setembre de 2004 va morir Pep Altayó. La seva figura continua present en la memòria musical de Sant Feliu i, especialment, en el Casal de Joves, on una sala de concerts porta el seu nom: Sala Pep Altayó, en reconeixement al músic santfeliuenc.
La seva història és, en definitiva, la història d'un músic que va viure intensament una època especialment creativa del rock de Sant Feliu i que va contribuir, amb les seves diferents bandes, a construir una escena musical que avui forma part de la memòria cultural de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada